Hi
ha dies de silenci
sota el cel de la tristesa.
Els núvols
viatgen amb el vent.
Dies que la flama
no il·lumina res...
L’eco interior
ressona i ressona
sense dir res.
Els peus caminen
sense caminar.
Les paraules em miren
com preguntant:
què hem fet?
Segueixo escrivint,
segurament que
no dic res,
perquè potser no
hi ha res a dir...
onatge
Perquè neixin les paraules calen dies de silenci. Uns dies en guaret no fan mal, preparen la terra perquè demà les puguis plantar de nou.
ResponEliminaComuniquem fins i tot quan callem... mitjançant el que no diem, el posat que fem, els gestos, l'expressió... i tu a través d'aquests versets ens has dit molt aparentant no voler dir re...
ResponEliminaRep un somriure silenciós :)
Han tornat les paraules avui, oi, onatge? Almenys, el poema així ho confirma. Espero que també el cel de la tristesa hagi donat pas al cel assolellat.
ResponEliminaUna abraçadeta!
Sovint no hi ha res més expressiu que un silenci ben premeditat
ResponEliminaTu sempre dius coses, onatge...
ResponEliminaÉs una mica allò de "no trenquis el silenci, si no és per millorar-lo"...sovint el silenci diu més que les paraules, i com tu dius de vegades no hi ha res a dir. Però cal que les tinguis sempre a l'abast (les paraules), per si de cas...
ResponEliminaPetons silenciosos, cap al far,
M. Roser
avui les teves paraules em diuen moltíssim!
ResponEliminaHi ha dies que sobren les paraules, d'altres que manquen..., respirar cada moment i fer camí perquè neixin noves paraules.
ResponEliminaNo cal parlar sempre, una mirada pot expressar molt més fidelment els sentiments més íntims.
ResponElimina