divendres, 14 d’octubre del 2011

La nostra petjada...













Seràs dijous o divendres,
o sense dies ni setmanes
ni calendaris, només
la nostra petjada...
Paraules que es van
perdre en l’eclipsi dels
sentiments, i les que
van arrelar en flor...
Som el temps que vivim
i morim amb el temps que mor.
De cada solitud
la seva companyia.
Del silenci, la seva veu...

onatge

4 comentaris:

  1. Sigui com sigui una petjada conjunta "la nostra petjada" com dius, sempre és important.

    Bon cap de setmana, pel teu far!

    ResponElimina
  2. Petjades fetes de paraules recuperades de l'eclipsi dels sentiments i que amb el pas del temps faran florida i seran la veu que ens faci companyia...
    Petons que segueixen les petjades fins al teu far...
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Si la petjada és a dos, si és la vostra petjada i encara camineu junts per la platja, omplireu cada solitud amb la mútua companyia i el temps deixarà de tenir importància.
    Deu ser bell el far, avui, amb la lluna plena i l'aire d'octubre que comença incipient a fresquejar. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Carme bon temps terra endins.

    M.Roser segurament serà com tu dius...

    Galionar, sí, el far està diví amb la companyia de la lluna...

    Tres abraçades amb barretina.
    onatge

    ResponElimina