La fotografia mare és de la Rosa Gatell, jo només l’he destrossada.
Al càntir de la vida.
aigua, sal i vinagre,
segons el broc,
un gust diferent.
Càntir nou aigua fresca,
però la vida ens torna
a canviar el broc...
De vegades tenim set i bevem
sense mirar d’on raja...
I quan raja bé, no sabem
veure que tenim set.
Segons l’aigua que escollim,
així serà el nostre riu de vida,
la nostra navegació...
onatge
Tot sovint, en el mateix càntir, es barregen l'aigua, la sal i el vinagre, i es fa difícil gaudir d'alguns d'aquests elements per separat. Tot i que canviem de càntir amb freqüència.
ResponEliminaUna abraçada.
Ja ten raó ja, es una pena no aprofitar els bons moments que ens ofereix la vida:)
ResponEliminaDons millor fer-nos venir la set i refrescar-nos quan ragi bé el broc que, ensopegar-lo mal condimentat.
ResponEliminaAi onatge! Si sabessim beure i veure bé.... no seriem d'eixe món!
ResponEliminaTu en dius destrossar fotografies, però no deixa de ser una manera d'expressar-se, no deixa de ser art!
Salutacions!!