diumenge, 30 d’octubre de 2011

Al càntir...

















La fotografia mare és de la Rosa Gatell, jo només l’he destrossada.

Al càntir de la vida.
aigua, sal i vinagre,
segons el broc,
un gust diferent.
Càntir nou aigua fresca,
però la vida ens torna
a canviar el broc...
De vegades tenim set i bevem
sense mirar d’on raja...
I quan raja bé, no sabem
veure que tenim set.
Segons l’aigua que escollim,
així serà el nostre riu de vida,
la nostra navegació...
onatge

4 comentaris:

  1. Tot sovint, en el mateix càntir, es barregen l'aigua, la sal i el vinagre, i es fa difícil gaudir d'alguns d'aquests elements per separat. Tot i que canviem de càntir amb freqüència.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Ja ten raó ja, es una pena no aprofitar els bons moments que ens ofereix la vida:)

    ResponElimina
  3. Dons millor fer-nos venir la set i refrescar-nos quan ragi bé el broc que, ensopegar-lo mal condimentat.

    ResponElimina
  4. Ai onatge! Si sabessim beure i veure bé.... no seriem d'eixe món!

    Tu en dius destrossar fotografies, però no deixa de ser una manera d'expressar-se, no deixa de ser art!

    Salutacions!!

    ResponElimina