La gavina du
l’enyorança
al bec,
i
un mapa de
no
arribar...
Junts
un al
costat
de l’altre
mirem
el mar,
ella
les barques
de
peix, jo les onades
per
veure si arriba
el
teu poema,
però
tot és mar...
L’enyor
apaga el sol.
A
la vela, mots
a
l’espera de
bon
vent...
onatge
Bon vent i barca nova onatge! que l'enyor no apagui el Sol... millor esparar a que el vent sequi les llàgrimes!
ResponEliminaSalut i abraçada!
La gavina i tu mirant el mar , cadascú amb interessos diferents, deu ser tot un espectacle...Tard o d'hora arribarà el poema,
ResponEliminaencara que amb el mapa de no arribar que porta la gavina...
Petons que arribin al far, per a tu i per la gavina.
M. Roser