Potser
només som rics
quan estimem
en llibertat.
Els somnis de
l’ànima
se’m desperten
al cor.
Encenc
espelmes i encens,
la flama em
trempa l’esperit
i l’encens em
penetra
les estances
interiors...
Ara el sol
bateja el paper
on estic
escrivint.
La farigola al
rostit
de la cassola
perfuma
la carn i l’aire.
Miro la mar i
estimo
la seva
bellesa i grandesa.
M’agrada la
llibertat
de les
formigues...
onatge
Em sembla que de llibertat en tenen poca, van molt alliçonades, a menys que aquesta frase sigui una metàfora que no he copsat.
ResponEliminaAra totes tornen al niu, després d´un estiu llarguíssim donant la tabarra i habitant-me la casa. Espero que elles tardin a sortir però que tu tinguis tanta llibertat com desitgis.
M'agrada més la llibertat de les ones.Moren a la platja però tornen a néixer i no defalleixen mai...
ResponElimina“La llibertat de les formigues...”
ResponEliminaPoc a poc, tracen el camí que van esborrant al seu pas.
Potser les formigues són lliures perquè no són conscients de la seva esclavitud...
ResponEliminaLes formigues a mi també m'agraden, lliures o no... a vegades van arrenglerades, però a vegades també van soles i lliures, que les he vist! O potser van perdudes?
ResponEliminaHi ha alguna altra manera d'estimar que no sigui
ResponEliminaen llibertat? entesa com autonomia per a fer allò que volem...
Aquest és un amor perfumat pel rostit de la cassola, fins aquí m'arriba l'olor de la farigola...
Petons cap al far portats per una corrua de formigues.
M. Roser
Les formigues (que no crec que siguen massa lliures) no em fan molta gràcia, però la farigola sobre la cassola del menjar per aromatitzar-lo, m'encanta.
ResponEliminaLes formigues són sinònim del treball quotidià, l'únic que porta a la inspiració, a la llibertat al capdavall, encara que sembli paradoxal. Cal tocar de peus a terra per poder volar.
ResponElimina