AFIRMACIÓ POSSIBLE
Encara escoltes música quan l’amor es mor,
és ja molt tard, i van arreplegant les cadires,
voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu
com aquella lluna entrant-nos per la finestra.
Les llums s’apaguen i van tancant les portes,
també els ponts, les cases i les autopistes,
la memòria gravitant abocant entranyes
esperant el vespre en una ciutat lentíssima
on la vida fuig on no podem arribar nosaltres.
Aquesta nit és enorme, sembla mentida,
i crec que he d’escriure, quedar-me despert,
deixar sobre el paper alguna cosa inamovible
que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb,
mentre trobe les claus de casa a la butxaca,
mentre prove de respirar i la solitud m’ofega,
i ansiosament mire el cel sense esperar respostes.
Salvador Iborra
divendres, 18 / novembre / 2011 a les 19:00
Espai Mallorca, carrer del Carme 55,
Barcelona
Un bon poeta, hem perdut un bon poeta i una persona jove i amb ganes de viure i de les dues coses no sé pas quina és pitjor.
ResponEliminaBon vespre, onatge
un bon homenatge.
ResponEliminaNo havia llegit res d'ell, i la seva mort ens ha colpit a molts.
merci pel poema!
Sempre que mor un poeta, els que estimem la poesia ens quedem una mica orfes de sensibilitat.
ResponEliminaA més en una circumstància així, una bici no val una vida...
Jo tampoc havia llegit res d'aquest noi.Gràcies pel tast literari.
Petons,
M. Roser