dimarts, 18 d’octubre de 2011

Salvador Iborra











AFIRMACIÓ POSSIBLE

Encara escoltes música quan l’amor es mor,
és ja molt tard, i van arreplegant les cadires,
voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu
com aquella lluna entrant-nos per la finestra.
Les llums s’apaguen i van tancant les portes,
també els ponts, les cases i les autopistes,
la memòria gravitant abocant entranyes
esperant el vespre en una ciutat lentíssima
on la vida fuig on no podem arribar nosaltres.
Aquesta nit és enorme, sembla mentida,
i crec que he d’escriure, quedar-me despert,
deixar sobre el paper alguna cosa inamovible
que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb,
mentre trobe les claus de casa a la butxaca,
mentre prove de respirar i la solitud m’ofega,
i ansiosament mire el cel sense esperar respostes.


Salvador Iborra

divendres, 18 / novembre / 2011 a les 19:00
Espai Mallorca, carrer del Carme 55, Barcelona

3 comentaris:

  1. Un bon poeta, hem perdut un bon poeta i una persona jove i amb ganes de viure i de les dues coses no sé pas quina és pitjor.

    Bon vespre, onatge

    ResponElimina
  2. un bon homenatge.
    No havia llegit res d'ell, i la seva mort ens ha colpit a molts.
    merci pel poema!

    ResponElimina
  3. Sempre que mor un poeta, els que estimem la poesia ens quedem una mica orfes de sensibilitat.
    A més en una circumstància així, una bici no val una vida...
    Jo tampoc havia llegit res d'aquest noi.Gràcies pel tast literari.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina