En silenci,
només les veus
de la nit.
La teulada
de la decepció
quasi sempre
té goteres...
I de vegades
cada gota
és un foc roent.
Tanco els ulls
i m’embriago
de les flors,
la seva olor,
la terra, les arrels.
La carícia
del silenci.
La paraula
que de vegades
és un ganivet
de gel...
onatge
Tant que m'agraden les paraules... utilitzar-les per fer ganivets de gel em sembla una gran llàstima.
ResponEliminaBona nit pel teu far!
Les paraules ens poden regalar l'oïda amb tendreses i afalacs, però sovint també ens poden fer mal...en aquest cas prefereixo la carícia del silenci.
ResponEliminaParaules agradables cap el teu far i bon diumenge.
M. Roser
Les paraules poden ser un regal, si ens acaronen sense por, però a vegades esgarrapen...
ResponEliminaPer sempre, la paraula. Encara que talli.
ResponEliminaEm pregunto si el silenci és la font de la qual brolla la paraula o la paraula és la font de la qual brolla el silenci.
ResponEliminaM'agrada com brollen les teves.