Vola lliure, només amb les cadenes de la terra.
Vola, t’has de sentir lliure, fes-te amiga del vent.
Trobaràs paraules que et semblaran ocells.
Mira el mar, trobaràs el teu diàleg.
I si plou, crida’m, vull passejar amb tu,
empaitarem gotes d’aigua
per la nostra petita tempesta.
Olor de terra quan la pluja s’asserena.
Ens besarem amb gust de mar,
resseguirem roques de pell tendre...
Serem dona i home en la mateixa barca.
El far ens farà saber quan toquem port...
onatge
És una invitació molt maca, volar, empaitar gotes d'aigua i besar-se amb gust de mar...
ResponEliminaPreciós poema, onatge!
Una abraçada.
Vola lliure del tot, sense les cadenes de la terra, sinó on és la llibertat??? Molt bonic.
ResponEliminaUn petó que sobrevoli el far,
M. Roser