A la vida ni poca
ni
massa sal...
Silenci
ni poc ni massa.
Només
tu pots trobar
el
teu equilibri.
Estimar
sempre,
estima
sense
dieta
ni regim.
Comparteix
per enriquir
el
teu cor i la teva vida.
No
sembris la teva
consciència
de perquès...
Viu
amb la consciència de viure.
Brinda
amb la companyia.
No
deixis que la solitud
sigui
la teva abraçada feliç.
No
t’atrinxeris amb el gel,
sempre
viuries amb fred.
Quan
hàgim passat,
ja
mai més no tornarem...
Avui,
VIDA!
onatge
I sembla fàcil, però això de viure és ben complicat! Viure amb tot el que has dit vull dir... i és que és com hauria de ser! Una mena de carpe diem, respectant, somrient, abraçant, sent concient de tot el que ens envolta.... Buscant aquest equilibri tant complicat!
ResponEliminaSalut i abraçada Onatge!
Avui Vida si senyor! i demà i demà passat! una abraçada vital que espero que arribi dalt del far!
ResponEliminaSimplement FANTÀSTIC, VIDA!!!!
ResponEliminaUna abraçada
A la vida, de tot , ni poc ni massa, al terme mig hi ha l'equilibri...
ResponEliminaPetons cap el far,
M. Roser
Raons per VIURE amb majúcules!.
ResponEliminaAbraçada,
El terme mig es troba deprés d'anar d'un excés a un altre.
ResponElimina