(un poema d’aquells de la llibretada, de les llibretes guardades en
un calaix, i que un dia n’obres un, i surt un poema entre papers...)
No hi ha llàgrimes
clares o llàgrimes
fosques,
hi ha un cor que plora,
o un cor que somriu,
o ambdues coses en
temps diferents.
Hi ha llàgrimes que són
flors
a la terra de l’ànima,
i també hi ha llàgrimes
que són espines a la
carn viva...
onatge
És cert, hi ha llàgrimes molt diferents.
ResponEliminaA vegades són maques, les llàgrimes. Clar que els somriures també!
Bona nit, onatge!
Sens dubte hi ha un cor que sent...Un poema preciós.
ResponEliminaSalutacions,
Poder complementar aquestes dues llàgrimes és un bon equilibri.
ResponEliminaBon poema.
Millor que siguin de somriure, d'emoció,... però sí, la realitat és que hi ha llàgrimes molt diferents. Una poesia molt bonica.
ResponEliminaUna abraçada!
A la terra de l'ànima. Molt bo.
ResponEliminaCurt, clar i concís , un poema rodó...
ResponEliminaJo vull tenir un cor que somrigui i de tant en tant, plorar llàgrimes de flors.
Flors sense llàgrimes ni espines cap el far,
M. Roser
En aquesta tarda de pluja exterior i pluja íntima, una abraçada amb caliu.
ResponEliminaDes del far.
onatge