dissabte, 8 d’octubre del 2011

Em faig estel...














Obro els ulls
i em faig estel,
amb l’abraçada del vent
volo per damunt
dels núvols,
i tot està net i clar...
Ens trobem, ens
donem les mans
i vivim ara i aquí
vers l’horitzó enllà...
Deixo les creences
a l’armari fresquer,
que els toqui l’aire,
llavors sóc jo sense
director d’orquestra.
La batuta de la
teva vida l’has

de portar tu.
onatge

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

6 comentaris:

  1. Jordi Dorca8 d’octubre del 2011, a les 18:51

    Un bon lloc, l'armari fresquer.

    ResponElimina
  2. M. Roser8 d’octubre del 2011, a les 20:04

    Si et fas estel voles tant alt que tot ho veus bonic, lluny de contaminacions...
    Un petò que trobaràs al far quan baixis de les altures.
    M. Roser

    ResponElimina
  3. Papallona blava. 8 d’octubre del 2011, a les 21:09

    Doncs, sí, no hi ha res millor que portar la batuta de la teva pròpia vida, oi ?

    ResponElimina
  4. Audrey8 d’octubre del 2011, a les 22:59

    Si et fas estel, brillaràs prop de la lluna, que sempre és màgica.

    Abraçada!

    ResponElimina
  5. Calpurni9 d’octubre del 2011, a les 0:00

    Però has de ser bon músic per a que sone bé (la vida).
    Salut i poesia.

    ResponElimina
  6. Quadern de mots13 d’octubre del 2011, a les 8:34

    Moltes felicitats!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)