dissabte, 8 d’octubre de 2011

Em faig estel...














Obro els ulls
i em faig estel,
amb l’abraçada del vent
volo per damunt
dels núvols,
i tot està net i clar...
Ens trobem, ens
donem les mans
i vivim ara i aquí
vers l’horitzó enllà...
Deixo les creences
a l’armari fresquer,
que els toqui l’aire,
llavors sóc jo sense
director d’orquestra.
La batuta de la
teva vida l’has

de portar tu.
onatge

6 comentaris:

  1. Si et fas estel voles tant alt que tot ho veus bonic, lluny de contaminacions...
    Un petò que trobaràs al far quan baixis de les altures.
    M. Roser

    ResponElimina
  2. Doncs, sí, no hi ha res millor que portar la batuta de la teva pròpia vida, oi ?

    ResponElimina
  3. Si et fas estel, brillaràs prop de la lluna, que sempre és màgica.

    Abraçada!

    ResponElimina
  4. Però has de ser bon músic per a que sone bé (la vida).
    Salut i poesia.

    ResponElimina