De vegades
només de vegades...
estenc els records
al sol, que els
toqui l’aire.
Alguns fan olor
de florit, altres
estan arrugats,
alguns estan
com el primer dia...
N’hi ha que encara
porten sorra
i pètals i vent
i lluna i mar...
Estesos al sol,
alguns recobren vida,
altres estaran vius sempre,
i els que ja no tenen
ni cendra ni foc.
Ai! Els records...
onatge
Avui, li posaria música al teu poema. Mentre el llegia gairebé el cantava imitant la veu de Serrat. Ai! Els records...
ResponEliminaUna abraçada amb records.
De vegades els records perviuen en nosaltres sense que en siguem conscients; una paraula, una olor, una música, ens els retornen amb la nitidesa real d'un somni o amb la imaginació d'una faula. És bonic submergir-se en els records de tant en tant, sempre que aquests no siguin una baula per continuar avançant, sempre que no es converteixin en un llast.
ResponEliminaUna abraçada i bon diumenge.
Ai els records... formen part de nosaltres, del que som, del que hem viscut, n'hi ha de tots colors..., no els vull oblidar, m'agrada recordar, fer memòria en companyia, a vegades també cal compendre'ls..., per seguir fent camí.
ResponEliminaAbraçada!