El rellotge de sol
ens marca hores
a temps de lluna...
Som onada i onatge
en el mateix mar
però en viatges diferents.
Vivim vida però
no podem edificar amb
els mateixos fonaments.
Sota de la mateixa lluna
dansem al mateix silenci.
Lliures en espais diferents
sense cruïlla ni horitzó.
El poema és la gavina
que ens abraça de port a port.
I vindran els dies de silenci
i boira d’enyorança...
onatge
Molt bonic com sempre, gràcies.
ResponEliminaTard o d'hora diré aquestes mateixes paraules jo també.
ResponEliminaque la boira de l'enyor no ens enteli la llum del sol !
ResponEliminaMolt bonic.... m'ha fet entristir... potser és que ja estava tova d'entrada.
ResponEliminaSalut i rellotges de sol!
Jo em quedo amb "som", sense cap "però". Un poema per a fer pensar.
ResponEliminaUna abraçada de pensament.
Sort de la gavina poema, que ens abraça de port a port i ens consolarà quan vinguin els dies del silenci, i la boira de l'enyorança...
ResponEliminaQue el rellotge de sol o de lluna, sempre marqui hores de llum, en el teu far.
M. Roser
Els dies de silenci passaran de pressa, i no permetis que l'enyorança converteixi l'onatge en maregassa forta. El temps de l'espera és dur, però el seu final es beslluma a l'horitzó.
ResponEliminaUna abraçada.
Gira il mondo...
ResponElimina