A la sorra
silencis sense barca,
il·lusions a sol i serena,
penyores del temps
de l’enyorança,
somni que ja no
els cal el boca a boca...,
enyor de l’enyor,
solitud sense rems,
freds a la flama de viure.
A la sorra
naufragis, viatges
de l’adéu, camí
de camins, un cranc
que ja no va
ni endavant
ni endarrere...,
la lluna que reposa
d’òrbites, la mateixa
que fa créixer poemes
a les roques,
mirades que es
van fer estrelles de mar,
una rosa desfullada
pintada a la brusa
del vent...
A la sorra
tot hi és present...
onatge
La sorra com un petit o gran món, un món a part! Bona nit, onatge!
ResponEliminaUn poema preciós, si ni poden passar de coses a la sorra...A mi m'agradaria trobar-hi, sobretot, il·lusions a sol i serena, penyores del temps de l'enyorança... una que és una mica nostàlgica!!!
ResponEliminaPetons,
M. Roser
M'assec a la sorra i contemplo els poemes que creixen de les roques i l'esporneig de les estrelles.
ResponEliminaPreciós poema.
I la carícia de cada gra que fa pessigolles als dits!
ResponEliminala sorra és el repòs definitiu de la barca del temps, i, amb ella, tots els records d'una vida.
ResponEliminaCarme,M. Roser, Pilar, Núria i Joan, la sorra m'ha portat fins a vosaltres, gràcies per rebre'm.
ResponEliminaDes del far bon cafè.
onatge