Festa dels sentits.
Em desperto i poso
els peus a terra,
obro els ulls feliç.
M’abriga la brisa
que traspassa la finestra,
el sol d’avui, la pluja,
la lluna i la flama que
sempre té foc.
La revetlla dels sentiments
esperit a cavall de l’estel.
Respiro els silenci
sense filtres sense embuts.
Espelmes al record
dels que ja no
poden tocar,
però sí que
els podem tocar.
La complicitat de la companyia.
El poema amb accent a dos.
Havaneres per fer
curta la distància.
Rem a rem remant
ens anem trobant i apropant.
Vestida només
amb les arracades,
i jo vestit només
amb els defectes d’home.
Pedres de riu
sense fer-ne
cap muralla,
per sentir la
força de l’aigua
damunt del cos.
Pedres de riu
per sentir l’herència
de l’aigua en llibertat.
Sembrat de sentiments
il·lusió llaurada,
collita de fruits
a l’arbre de la vida.
El collaret de perles de llàgrimes.
La passió sense cap anell
en un sol dit de les mans.
Sentiments arreveure.
onatge
una gran festa dels sentits i de sentiments, bell poema, fresc... felicitats
ResponEliminai també d'acord amb la teva indignació per la brutalitat de la policia, tot ho arreglen igual arreu del món, hi hagi democràcia o no..
fins aviat
joan
M'assec a la vora de cada frase, fent-les meves, escoltant-les, sentint-les i me les enduc com si fossin un brillant tresor, imitant les garses.
ResponEliminaGràcies!