La nit s’obrirà
com una cremallera
suau i vindran
estrelles i estels
la lluna i el far
de la nit,
la barca reposarà
nosaltres serem
viatge d’anada
ens mirarem
amb ulls de nit
i llavis de desig
carícies de fit a fit
i potser esdevindrem
nit d’oblit,
i de tot el dit
i no dit
no en quedarà
res, només
record i neguit.
La nit es tancarà
com una cremallera
sense tornar-se
a obrir...
onatge
M´agraden les cremalleres, tant com els botons. M´agrada la nit, la pau que porta i reporta. M´agrada veure el fluir del temps, que obro i tanco a mercè de les onades...
ResponEliminaquè bonic poema onatge, quines metàfores tan ben aconseguides, m'agrada molt com escrius... no paris de fer-ho
ResponEliminaaquí tens un admirador
gràcies perseguir aquest contacte tan proper a través dels blogs
fins aviat
joan
Judit la vida és com una cremallera a mida que l'anem obrint anem vivint...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Hola Joan, em faràs sortir els colors...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge