Ets la tramuntana
quan amaina,
el capvespre amb
els collarets de llum...,
la rosada al vol
de la brisa.
Ets la primavera
en estat pur,
el silenci quan
acaricia, la lluna
mestressa de totes
les marees.
Ets camí i destí,
la dida de la il·lusió,
bateig a vida,
la cala abraçada de mar...,
veu i paraula
crit i passió.
Quan els sentiments
s’embruixen, ets tu.
Quan el pensament
se’m fa estel, ets tu.
A la flor de viure
cada pètal és un desig...
El poema no té cos,
només cor i ferida.
No hi ha temps d’espera,
tot és camí paral·lel
endavant i sense cruïlla.
Però malgrat tot, ets...
onatge
"Quan els sentiments
ResponEliminas’embruixen, ets tu"
M'ENCANTA! (de fet tot el poema m'encanta! :P)
M'he quedat encuriosida amb els últims punts suspensius, els de després del PERÒ! :)
esplendent poema onatge ! ai el poema tot cor i ferida! que el bàlsam de l'amor hi posi dolçor i tendresa!
ResponEliminaonatge, et llegeixo sempre i a vegades no dic res, avui no me'n puc estar, és un poema que remou sentiments, un poema que tothom voldria per a ell ... un poema preciós.
ResponEliminaI jo contràriament a la filadora, els punts suspensius els veig claríssims, encara que també podrien no ser-hi.
Que hi haja un silenci que t'acarone és un regal dels déus.
ResponEliminaSalut i Terra
ets una artista de la paraula i en l'expressió del sentiment onatge. Un plaer llegir-te.
ResponEliminagràcies per visitar el meu blog
fins aviat
joan
Ostres Onatge, m'ha recorregut un calfred només d'imaginar-me que alguna vegada algú em pugués dir això,ni que fos en somnis i malgrat tots els peròs...Gràcies per uns dolços instants. Preciós.
ResponEliminaPrtons,
M. Roser
Qué bonic simplement SER! m'arriba molta llum i primavera llegint aquestes paraules de mar i sal.
ResponEliminaAbraçades
Quants de sentiments!
ResponEliminaUno poema preciós.
Salut i poesia.
No puc dir res de nou que no hagin escrit en els comentaris anteriors, els comparteixo totalment. Felicitats. De fet el tema de l´amor, tot i que és molt freqüent entre els poetes, és molt difícil d´escriure i no caure en les mateixes imatges. Gràcies.
ResponEliminaTot i el temps que fa que ens llegim, encara no trobo les paraules per espressar l'emoció que em desperten els teus escrits. Ara mateix, només puc agraïr-te la generositat de compartir tots aquests sentirs amb nosaltres, els qui et seguim. Ets un poeta de cor, un narrador de sentiments, una font de la que brollen les aigües mes profundes, les més pures. T'envio des d'aquí una abraçada com un rem, que t'ajudi a navegar entre les ones.
ResponEliminaSer tramuntana i ser primavera, com diu la carme remou de veritat!
ResponEliminaFiladora, Efreelang, Carme, Francesc, Joan, M. Roser, Mònica, CALPURNI, Neus, Blancamandala i Cèlia, vosaltres SOU... Sou la companyia en el viatge de la paraula, en el sol de l'accent, en la pluja de la metàfora, en el mar del vers i la lluna que dóna tremp als mots. Sempre dic i ho repeteixo, que no sé escriure, tan sols embasto paraules amb fil de sentiments... Gràcies.
ResponEliminaDes del far una abraçada a totes mans.
onatge