Les teves arracades
a les meves orelles.
De l’aire mut
un crit de plaer.
A la finestra
la sal del mar.
L’eco dels poemes
dansa per les parets...
L’insomni d’un vers
em té despert.
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
:) :)
ResponEliminaCuriós, un vers que té insomni, ves a saber quins màgics conjurs li deuen provocar, i de rebot tu tampoc pots dormir, perquè t'identifiques amb ell, potser l'havies escrit tu...
ResponEliminaUna abraçada,
M. Roser
Filadora (:
ResponEliminaDes del far amb bona pluja.
onatge
Novesflors (:(:
ResponEliminaDes del far enmig de la tempesta.
onatge
M. Roser molt intuïtiva tu...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge