El poema s’ha fet estel
lliure d’arrels viu amb el vent.
A les venes hi du
sang de llibertat.
Però qui és el poema?
De vegades és l’únic que hi ha,
i sovint el que queda...
Darrera de cada poema
hi ha un somriure
una llàgrima, el gran batec,
un cor que ho abraça tot.
El poema és barca i cançó,
eco i silenci, vida i mort...
onatge
Poema és el sentiment, és el record, és l´alegria i la tristesa, és l´enyor, és la follia i el seny, és també la bellesa, és el desordre amb forma, és l´estructura despentinada...poema ho és tot.
ResponEliminaM´ha agradat tant el que has escrit que m´he atrevit a afegir alguna coseta més...ja em disculparàs oi?
ResponEliminaMolt bona definició del que és un poema.
ResponEliminaQue passis un bon dia
M'has fet recordat quan anàvem amb el pare a fer volar estels... potser per això m'agrada la poesia, perquè el poema es fa estel!!!
ResponEliminaEl poema fet estel malgrat viure amb el vent, és lliure, però de vegades se sent sol i plora i de vegades, aconsegueix una guspira de felicitat i riu...
ResponEliminaCrec que el poema és la vida, és el sentiment.
Bon cap de setmana al far,
M. Roser