A les aigües profundes
hi arriba el sol
amb tota la força.
Al fons hi ha totes
les ancores de tots
els naufragis,
les ampolles de
tots els miratges,
i tota la bellesa
de només els ulls
que saben veure...
Als llavis de la cala
rosada salada,
alegries de mar obert,
la carícia d’una
paraula en barca.
La tendresa que no
es va fer roca...
onatge
Quina sort poder tenir els ulls que saben veure... sovint ens trobem ulls que no poden veure més enllà i és trist.
ResponEliminaSalutacions onatge!
Preciós poema!
ResponEliminaUna abraçada
Molt bonic, al fons del mar segur que hi trobariem de tot real i metafòric...A mi m'agrada pensar que hi ha totes les ampolles amb missatges oblidats que ningú ha rebut mai. Quantes il·lusions perdudes.
ResponEliminaPotser des del far podries buscar un peix carter màgic , que d'alguna manera les fes arribar als seus destinataris...
Petons,
M. Roser
La bellesa va més enllà del que veiem...
ResponEliminaPreciós!
Bon cap de setmana Onatge
Alba, Ariadna, M. Roser i Joana les aigües sempre van i vénen...
ResponEliminaDes del far bon dissabte.
onatge