Vi de boira,
una sola copa,
al cristall, el sol
dels teus llavis,
sal com el mar
que duu l’onatge.
Paraules que dringuen
com una campana
al campanar interior.
Les paraules com papallones
a les flors sense sol...
Els llavis humits
els ulls humits
el cor humit
els peus humits,
potser massa mar...
Tot és el reuma de l’enyorança
i el fred de la solitud.
onatge
Massa mar? camina una mica terra endins i posa't sota d'un arbre... són amics els arbres.
ResponEliminaBona nit onatge, des del bosc.
Són paraules tristes, com papallones a les flors sense sol...però malgrat tot, dringuen com campanes dintre teu, potser criden al sol perquè et faci companyia!
ResponEliminaUna abraçada de terra endins fins el far,
M. Roser
paraules que em sonen a recolliment, a la vora del mar interior.
ResponEliminaCarme, M. Roser i Joan el reuma de l'enyorança no afecta els ossos, ho fa l'ànima, al cor...
ResponEliminaDes del far sense reuma...
onatge