Vindran els corbs
a rosegar el poema
i arribaran al
moll de l’os,
es beuran la sang
de la metàfora.
El sol anirà
matant lentament
la carn del vers.
La lluna reflectirà
l’ombra d’una escombra.
Algú que m’estimi
tirarà una pedra
al rellotge de sorra
i el trencarà...
onatge
Mira que m'encanten els animals, però els corbs no, tenen uns ulls i una mirada traïdora.
ResponEliminaSalut
La nit és una cortina que cau quan neix l'albada...Moment en què el rellotge de sorra es trenca en mil pedaços i la fa caure i s'encén el "rei far".
ResponElimina