Petxines
i estrelles a la sorra.
Una metàfora
que sempre
és viatge.
Les gavines
amb el seu mestratge.
Records prenent
el sol a les roques.
L’enyorança que sempre
és rem de viatge...
L’ampolla amb
el missatge que
mai no tindrà
carícia d’arribada...
onatge
Aquest poema em fa arribar els aromes que estimo, prop del mar. On hi ha felicitat, a vegades alça el cap l'enyorança, però és temps viscut i compartit, un regal!.
ResponEliminaAbraçada!