dimarts, 24 de maig del 2011

Per entendre...
















No hi ha distància

no hi ha mur.


La rosada

d’un temps passat

encara em fa

tendre l’ànima.


El sol del teu somriure,

la mirada que parla,

tot el món

per entendre...

z

onatge


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

  1. Carme Rosanas24 de maig del 2011, a les 23:02

    Preciós! preciós! tenen raó els que diuen que és difícil de comentar la poesia. A vegades no sé què dir i potser com més m'arriba em sento amb més necessitat d'expressar i amb menys traça. Bona nit, onatge, una abraçada.

    ResponElimina
  2. Isabel Barriel25 de maig del 2011, a les 16:34

    No cal dir res més... és total! Enhorabona.

    ResponElimina
  3. novesflors25 de maig del 2011, a les 19:16

    Tot el món per entendre... quan encara tenim tot el món per entendre encara tot és meravellós...

    ResponElimina
  4. Pilar25 de maig del 2011, a les 19:27

    Els records dibuixen siluetes, ajudats per la rosada.

    ResponElimina
  5. Judit25 de maig del 2011, a les 22:12

    No hi ha distància, no hi ha mur...
    De veritat ho creus?
    Les distàncies hi són, però cal salvar-les; els murs també, cal destruir-los o saltar-los, si volem, si ens ve de gust, si ens fan més mal que bé, si ens separen del món que tenim i del que ens agradaria tenir!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)