diumenge, 8 de gener del 2012

Deixeu que m'avorreixi...












De la llibretada...

Deixeu que m’avorreixi,
ja vindrà la lluna
i despertarà les meves tendreses,
i seré nen i adult.
Els estels vindran als meus ulls,
somiaré despert i sense presses.

I dibuixaré el temps
amb llum de record.
El present serà present.
I el pa de cada dia
fet amb farina de vida.

No vull tenir temps,
vull viure el temps.

No tinc cap ferida,
jo, sóc la ferida.

A la platja, petjades
petrificades en el temps.
Sang acorada en el desig
viscut, però caducat.

L’espelma encesa és la flama
que enlluerna els meus ulls.
I no m’avorreixo, sempre tinc
alguna ferida que em fa estar despert...
onatge

3 comentaris:

  1. "No vull tenir temps,/ vull viure el temps": una manera molt concisa i lírica de dir una cosa que jo he dit algun cop.

    ResponElimina
  2. Doncs deixem que t'avorreixis, onatges, i que visquis el temps, i que puguis somiar despert i sense presses. Estarem aquí perquè ens expliquis els teus somnis.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Impossible que t'avorreixis amb tot aquest enfilall de situacions plenes de sentiments...
    En un far i somniant despert...
    M. Roser

    ResponElimina