De seda...

La imatge és de la xarxa, però no disposo de l’enllaç.

L’aire es fa de seda

i les paraules

com gavines

volen fins la cala.

Ens retrobem

amb el flaire dels lilàs

fins que la lluna

es vesteix el collaret.

Amb les parpelles closes

bressolem somnis.

Cap flor de cirer

so supera el teu encant.

Amb la primavera

gaudim de la

llibertat del poema,

esdevenim metàfora

a la platja

de els arribades...

onatge