T’estimo
no és cap falòrnia.
Et veig en el
somriure d’una flor,
en els llavis de la brisa,
a la llum de l’albada,
al ball dels arbres,
caminant per la platja,
en la llibertat
de les gavines.
Et veig en les paraules
que neixen a flor de pell,
amb la carícia de l’ànima,
en la nit en flama,
i quan el silenci canta,
en l’eco que m’arriba de tu,
i quan la solitud
m’abraça amb el seu collaret...
Et veig a les estrelles
i en els núvols amarats,
en la llàgrima que dansa
al ball de l’alegria,
quan llostreja el capvespre.
Camino content i em
mira envejós el mussol de la nit,
canta el grill un poema
de l’Estellés, i et veig,
tot és un fins ara,
o després...
onatge
Aquest poema m'encanta.
ResponEliminaCom l'etiqueta.
:)
Ei! Waw! ja em reconeix el teu blog!
ResponEliminaQue maco, el teu poema d'amor! preciós! No m'estranya que el mussol et miri envejós...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUn poema preciós!. Estimar omple de llum tot allò que ens envolta.
ResponEliminaBon cap de setmana!,Onatge.
Hola Gerònima gràcies per ser-hi.
ResponEliminaHola Carme jo sempre t'he reconegut però ja saps que de vegades blogger fa el que vol. Ja trobava a faltar els teus moments...
Hola Anna, els bons sentiments ens ho canvien tot, o potser ens ho fan veure a ull nu...
Hola Audrey sense estimar és com viure mort/a. Qui no estima no viu.
Des del far una gran abraçada.
onatge
Un poema d'amor magnífic, no li falta ni sobre res...
ResponEliminaSi algú estima així , la persona estimada pot estar segura que no són falòrnies, l'amor de veritat és un esclat de vida...
El mussol de la nit voleia prop del far, estar gelós...
M. Roser