dilluns, 23 de gener de 2012

Emblema...















Obra d’Isabel Pons Tello


Llibertat al mur.
Emblema forjat
a l’interior profund.
Alfabet de sentiments
i llibertats, crit al poble.

Diàleg de silencis...
Vida pròpia en
temps personal.
Lluna plena a
la teva nit.

Viatge de dona
a la rosa dels vents.
Tendresa sense òxid,
només la pàtina del temps.
Viatge a la terra
de l’ànima, donar
vida a la ferida
i no deixar que
esdevingui una
durícia tosca...,
el caliu profund
encén la fornal
on forges i dónes tremp
al teu crit de viure,
batega el teu cor
a l’enclusa al cos
del ferro, i neix
art amb el teu alè...
onatge

3 comentaris:

  1. De vegades, l'art té la sort de convertir-se en poema.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. De pot serveixen les meves paraules quan tu tens la paraula justa escrita en poema.
    Mil petons.
    Marta Aubà
    Trossets del que penso

    ResponElimina
  3. Igual que el mur, cadascú de nosaltres podríem tenir el nostre propi emblema on es reflectissin les nostres inquietuds de llibertats i sentiments...
    Paraules de pluja per l'emblema del teu far.
    Bon diumenge,
    M. Roser

    ResponElimina