De la llibretada...
Deixeu que m’avorreixi,
ja vindrà la lluna
i despertarà les meves tendreses,
i seré nen i adult.
Els estels vindran als meus ulls,
somiaré despert i sense presses.
I dibuixaré el temps
amb llum de record.
El present serà present.
I el pa de cada dia
fet amb farina de vida.
No vull tenir temps,
vull viure el temps.
No tinc cap ferida,
jo, sóc la ferida.
A la platja, petjades
petrificades en el temps.
Sang acorada en el desig
viscut, però caducat.
L’espelma encesa és la flama
que enlluerna els meus ulls.
I no m’avorreixo, sempre tinc
alguna ferida que em fa estar despert...
onatge
"No vull tenir temps,/ vull viure el temps": una manera molt concisa i lírica de dir una cosa que jo he dit algun cop.
ResponEliminaDoncs deixem que t'avorreixis, onatges, i que visquis el temps, i que puguis somiar despert i sense presses. Estarem aquí perquè ens expliquis els teus somnis.
ResponEliminaUna abraçada.
Impossible que t'avorreixis amb tot aquest enfilall de situacions plenes de sentiments...
ResponEliminaEn un far i somniant despert...
M. Roser