Intent de poema de la “llibretada...”.
Potser només els dimonis
que tenim al
cor, són
els que podem
i hem de combatre,
ells ens
marquen la vida,
i “l’ara” no
ha de tornar,
és màgic, és
únic.
Vivim el temps
amb mala administració,
i ajornem
massa el viure.
Tenim una joia
des de que naixem,
però només
cadascú de nosaltres
li pot donar
valor.
Ens atrevim
per dreceres
sense saber on
duen, i ens allunyem
del nostre
únic i veritable camí.
No podem
dividir entre el que volem ser,
de fet ja ho som,
només
ho hem de
descobrir...
onatge
Senzillement preciós!, Onatge. Som llum, però no sempre la veiem.
ResponEliminaAbraçada, cap al far.
Un bon poema que convida a reflexionar... bons fruits els de la llibretada! una abraçada que espero que t'arribi fins dalt de tot del teu far!
ResponEliminaSom el que volem ser, m'ho prenc més que com una afirmació, com una tendència o com un objectiu. Descobrir-ho tan aviat com sigui possible.
EliminaAixò de les respostes als comentaris em permet comentar, que fa moltes setmanes que no podia fer-ho.
Una altra abraçada fins al far.
Quanta raó tenen les teves paraules!
ResponEliminaAixò seria l'ideal ser el que volem, però no sempre és possible i de vegades som el que podem...
ResponEliminaBona nit al far,
M. Roser
El teu espai i jo no som compatibles, onatge; no hi ha manera que em deixi publicar els comentaris. A veure si ara, com a anònim m'accepta...
ResponEliminaPotser hem de combatre els dimonis del cor, és cert, però n'hi ha molts d'altres d'externs que condicionen tant o més la nostra vida, i no sempre tenim les eines necessàries per neutralitzar-los... Com diu la M. Roser, som el que podem.
Una abraçada de Galionar
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo sempre sóc el que vull, però necessit pensar que si vull puc, perquè si no ho faig així ja tenc mitja batalla perduda. Voler és poder! Una abraçada!
Elimina"ajornem massa el viure" m'ha agradat la teva reflexió poètica. Endavant, onatge!
ResponEliminaAbraçades des d'una finestra :))