Obra d' Andreja Hojnik Fišić
Al paisatge interior
sol
i lluna, el fruit del silenci,
boira
de solitud,
un
mar de tendresa,
les
gavines de llibertat,
la
flama que traspassa l’horitzó,
empeltat
de vida
amb
la caducitat del fruit,
les
petjades sense camí
són
llàgrimes al cor
del
capvespre, la lluna
és
la fornal del poema,
els
sentiments el forgen,
floreixen
els sembrats púrpures,
cada
carícia té la seva pluja,
i
cada pluja la seva carícia,
al
viatge de les il·lusions
tothom
hi tenim bitllet,
neix
el sol als teus llavis,
s’abracen
els núvols i
fecunden
tempesta,
a
cada solitud el seu onatge,
en
l’anonimat un somriure propi,
el
far del bon port,
cada
record té el seu
silenci
i el seu crit,
paraules
al papir de cada dia,
una
poma dues mossegades...,
al
rellotge de la vida, temps,
el
mar amb el seu
timó
natural, i almívar
de
sal, el vaixell de paper,
sempre
hi ha una ferida
que
ens desperta, sempre
hi
ha un dolor que
vol
sembrar una ànima,
tenim
la llibertat del nostre destí...
onatge
Que bonic...
ResponEliminaHola Judit, tu que llegeixes amb bons ulls.
ResponEliminaDes del far amb bon sol.
onatge
Imatge i poesia, un conjunt excel·lent i molt ben trobat!
ResponEliminauna abraçada
El paisatge de l'interior de vegades és més bonic que el que es veu...
ResponElimina"al viatge de les il·lusions tothom hi té un bitllet", però hi ha qui no vol fer el viatge i passa de llarg i segurament, després, li queda la recança...
Segur que al far, tots els paisatges són bonics!
Bon diumenge
Ariadna les paraules ens acompanyen per damunt de les muntanyes...
ResponEliminaDes del far tarda bona.
onatge
M. Roser, al far els paisatge tenen llum sol i aire i la companyia de la lluna.
ResponEliminaDes del far tarda bona.
onatge