(aquest intent de poema va quedar inacabat, i així el deixo, potser és la realitat...)
Absència, proximitat,
llunyania,
pensament,
els
records a la butxaca,
la
realitat, què és...?
Les
persones que caminen,
els
coloms, l’aire que no
professa
cap religió...?
El
cafè que me pres,
la
tassa buida,
el
càrter que va
llençant
cartes...?
Els
que entren a l’església...,
el
llibre que tinc
damunt
de la taula?
La
parella que es besa
mentre
les seves mans
escriuen
el poema?
La
realitat és segons
qui
la veu, qui la mira,
qui
se la imagina,
qui
se la troba...
em
sembla que no té preu,
no
té codi de barres
-tot
i que de vegades
tingui
barra...-,
la
realitat, paisatge,
dibuix,
llum, ombra,
color,
peus i mans,
imaginació,
llibertat,
taxa,
cadena, decret,
llei,
govern, polítics,
realitat
onatge
La realitat és segons qui l'escriu i segons qui la llegeix... realment maco.
ResponEliminaHola Gemma i Sara gràcies per la vostra realitat...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
No hi ha una realitat, cadascú te la seva pròpia,
ResponEliminapersonal i intransferible...
Potser si rebusques entre el records de la butxaca podràs acabar el poema!
Bona nit,
M. Roser