No hi
ha llunyania
que no s’hi pugui arribar.
Les pedres del marge
coneixen el sol i la platja.
La distància és un viatge
a l’abast del cor...
El pensament és la
vela del pensament.
Els meus llavis
nàufrags al desert.
A la cançó del silenci
hi ha la teva lletra.
L’idioma de les
dues llengües.
El destí que no
surt als mapes...
La lluna em petoneja
fent solitaris en solitud.
Mar i mar i més mar
i la barca tan petita...
onatge
És cert, onatge, per al pensament no hi ha distàncies. En canvi, per a l'enyor, qualsevol petita distància es converteix en un desert inabastable...
ResponEliminaUna abraçada.
Hola Galionar, parelm el mateix llenguatge en distàncies i enyorances...
ResponEliminaDes del far nit bona.
onatge
Tens raó, jo com la Galionar, amb el pensament pots arribar on vulguis...
ResponEliminaSi la lluna et petoneja fent solitaris, em sembla que no està sola, tu li fas companyia...
Un petó embolcallat amb la cançó del silenci, fins el far,
M. Roser