diumenge, 15 de gener del 2012

No hi ha llunyania...











No hi ha llunyania
que no s’hi pugui arribar.
Les pedres del marge
coneixen el sol i la platja.
La distància és un viatge
a l’abast del cor...

El pensament és la
vela del pensament.
Els meus llavis
nàufrags al desert.
A la cançó del silenci
hi ha la teva lletra.
L’idioma de les
dues llengües.
El destí que no
surt als mapes...
La lluna em petoneja
fent solitaris en solitud.

Mar i mar i més mar
i la barca tan petita...
onatge

3 comentaris:

  1. És cert, onatge, per al pensament no hi ha distàncies. En canvi, per a l'enyor, qualsevol petita distància es converteix en un desert inabastable...
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Hola Galionar, parelm el mateix llenguatge en distàncies i enyorances...

    Des del far nit bona.
    onatge

    ResponElimina
  3. Tens raó, jo com la Galionar, amb el pensament pots arribar on vulguis...
    Si la lluna et petoneja fent solitaris, em sembla que no està sola, tu li fas companyia...
    Un petó embolcallat amb la cançó del silenci, fins el far,
    M. Roser

    ResponElimina