I si un
dia
els sentiments
es declaren en
vaga...?
I si el cos es
declara
independent i
va
a la seva
vida...?
I si un dia el
vent
perd la
bufera?
I ara que dos
més dos
ja no fan
quatre què?
I si un dia
els llavis
deixen de
besar...?
I si un dia
deixem de
morir-nos...?
onatge
Tot i que últimament no comento gaire, no deixo de seguir els teus escrits, poeta. I molt sovitn, més del que et pots pensar, sembla que et llegeixi i m'estigui mirant en un mirall.
ResponEliminaUna abraçada filosòfica, company! ;)
Tens raó, Carles.
ResponEliminaEns morim massa.
Crec que aquests "I si..." els hauriem de borrar de les nostres ments perquè solen fer més mal que bé.
ResponEliminaI si un dia deixem de morir-nos.... bffff.... no crec que el meu cervell suportés tants pensaments paranoics, obsessius i recargolats! Aix.... I si callo¿?
Saramago aborda el fet de no morir-se en una novel·la genial, "Les intermitències de la mort", la coneixes?
ResponEliminaJo crec que el què fóra pitjor és que els llavis deixessin de besar, voldria dir que els sentiments s'han declarat en vaga,i si és així perquè viure eternament?
ResponEliminaSi els sentiments es declaressin en vaga, ja seria com morir-me. Jo sense sentiments no sóc jo. Els meus sentiments no poden declarar-se en vaga
ResponEliminaI tu series tu?
Però no voldria pas que el vent deixes de bufar, ni els llavis de besar ni tampoc deixar de morir-nos (a mi també m'has fet pensar en Saramago).
Bona nit, onatge.
Ja m'agradaria deixar de morir-me, fa massa temps que ho faig però ho he acceptat. El que no acceptaria mai és deixar de sentir.
ResponEliminaUna abraçada filosofant amb tu.
interessant onatge, sovint ens qúestionem i si... és normal, però com bé diuen molt dels comentaris fets fins ara cal agafar les coses tal com són per les banyes i endavant
ResponEliminagràcies per la teva visita al meu blog
abraçades
joan
El més trist seria que els sentiments es declaressin en baga, però tampoc m'agradaria que deixessin de ser les altres coses que dius...
ResponEliminaSeria una vida molt grisa.
Bé deixar de morir és l'únic que no és possible!
I si un dia no hi haguessin fars?
M. Roser