Tot i que no sóc partidari de les coses i
les actituds per un dia, sinó en la pedagogia i el respecte del dia a dia. Un
intent de poema en contra de la violència de gènere.
No, no a tenir
por a la por.
Els cops i les hematomes
no són una mostra d’amor.
Torturar i esclavitzar
no és estimar.
No t’abracis al
teu mal tractador...
La violència no ha
de ser el coixí
dels teus somnis...
L’agressió no és
mai una carícia.
No et faci por
parlar, denunciar,
has de ser lliure,
no et sotmetis
a cap tirà.
No has de ser
pa de tortura...
No a cap violència,
totes són presó!
Estimar no
té sinònim.
Torturar tampoc.
Ningú no ha d’esberlar
la teva sensibilitat,
ni la teva tendresa...
No callis, VIU!
onatge
Gràcies per aquest poema, onatge, m'atreviria a dir que en nom de totes les dones que d'una o altra manera han patit el flagell de la violència de gènere, física o psicològica.
ResponEliminaUna abraçada.
Bell poema en contra d'aquesta xacra que anul.la.
ResponEliminaSí a l'amor que ho és tot, què ens acarona.
Una abraçada,
Jo també et dono les gràcies en nom de totes les dones maltractades i dic, PROU!!!
ResponEliminaBon diumenge,
M. Roser