dimecres, 9 de novembre del 2011

M'he llevat...













M’he llevat, encara porto el
pentinat del coixí...
El sol regala ombres.
El cafè encara no ha
arribat on ha d’arribar.

No cal obrir-nos
en canal per deixar
entrar el sol i la vida.
De vegades plouen
núvols sense pluja.
I els que miren al cel
i només veuen el cel...

L’olor de pa torrat
em distreu del poema.
En la brevetat ets extrem,
i en la immensitat ets breu.

Només ets el tot-res
de cada dia, la petita
guspira dins de la
gran flama.
A l’avern el foc
tampoc no hi és etern.
A l’eternitat l’hauríem
d’anar podant
fins deixar-la eter...
onatge

4 comentaris:

  1. El rastre de l'aromàtica fumera del cafè acabat de fer i del pa acabat de torrar dibuixen frases que podrien ser "fetes":
    Som un gra de sorra
    i som la platja sencera,
    som éssers insignificants
    i som un tot transcendental...

    Salut i bones sensacions!

    ResponElimina
  2. Els plaers minsus de bon matí...per no deixar-los escapar. S'escapa la vida si no la flairem :)

    ResponElimina
  3. L'aroma de café m'encanta, però ara ja és de nit, massa tard per prendre'n un :)

    ResponElimina
  4. M'agradaria alguna vegada, veure ploure núvols sense pluja...o ser el tot i el res de cada dia... Molt filosòfic això per a mi, jo si miro el cel , només veig el cel, però si que em puc imaginar el que no veig...
    Bon estiuet de Sant Martí vora el far,
    M. Roser

    ResponElimina