M’he
llevat, encara porto el
pentinat del coixí...
El sol regala ombres.
El cafè encara no ha
arribat on ha d’arribar.
No cal obrir-nos
en canal per deixar
entrar el sol i la vida.
De vegades plouen
núvols sense pluja.
I els que miren al cel
i només veuen el cel...
L’olor de pa torrat
em distreu del poema.
En la brevetat ets extrem,
i en la immensitat ets breu.
Només ets el tot-res
de cada dia, la petita
guspira dins de la
gran flama.
A l’avern el foc
tampoc no hi és etern.
A l’eternitat l’hauríem
d’anar podant
fins deixar-la eter...
onatge
El rastre de l'aromàtica fumera del cafè acabat de fer i del pa acabat de torrar dibuixen frases que podrien ser "fetes":
ResponEliminaSom un gra de sorra
i som la platja sencera,
som éssers insignificants
i som un tot transcendental...
Salut i bones sensacions!
Els plaers minsus de bon matí...per no deixar-los escapar. S'escapa la vida si no la flairem :)
ResponEliminaL'aroma de café m'encanta, però ara ja és de nit, massa tard per prendre'n un :)
ResponEliminaM'agradaria alguna vegada, veure ploure núvols sense pluja...o ser el tot i el res de cada dia... Molt filosòfic això per a mi, jo si miro el cel , només veig el cel, però si que em puc imaginar el que no veig...
ResponEliminaBon estiuet de Sant Martí vora el far,
M. Roser