diumenge, 6 de novembre de 2011

Dona i home...













Deixarem
els pètals al sol,
caminarem
per l’arena.
Quan caigui la nit
encendrem el canelobre
amb flama d’estrelles.
D’enyor i enyorança
hissarem la vela,
esdevindrem lliures
sense temor ni recança.
Dona i home
sense cap frisança.
onatge

6 comentaris:

  1. Quina nit més suggerent! Una abraçada ventosa.

    Ma. Josep i Imma

    ResponElimina
  2. Caminem per l'arena doncs... mentre no arriba la nit, que ja li falta poc!

    ResponElimina
  3. Aquest poema és ideal per a un dia com el d'avui, ple de malenconia, serà la pluja?

    ResponElimina
  4. Caminar de nit per la platja a la llum dels estels...
    Els pètals ben guardats dins un llibre de records...
    Esdevenir lliures...
    Tot un plaer!!!
    M. Roser

    ResponElimina
  5. M'encanta la gran musicalitat d'aquest poema. I el poema també. Dona i home sense cap frisança... Les paraules em transporten a la platja, en atàvics passeigs sota les estrelles.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Quin gust! Poema tot imatge i ritme...

    ResponElimina