Sento el crit de viure,
-que no vol dir
que senti veus...-
a cada orella
el seu crit.
El somni em desperta.
El mar em desborda.
Avui sóc un silenci
amb veu pròpia.
Sóc llogater del viure.
La lluna és el gran
barret
i la gran força
quan fa el ple...
La gateta de casa
em mira amb
ulls de perquè...
Reclino el cap
enrere al balancí
i acluco els ulls
i dono cordill
a l’estel del món...
onatge
Vida i placidesa, desgranen els teus versos...què bonic!.
ResponEliminaSalutacions,
Les ganes de viure ens fan sentir totes aquestes coses tan boniques que tu sents... com en un xiuxiueix!
ResponEliminaSobretot ves donant cordill a l'estel del món, cal allargar aquest bon estat d'ànim...
Les gotes d'aquesta pluja que cau plàcidament, et portaran dos petons fins el far, un per a tu i un per la gateta que es fa preguntes...
M. Roser