Passeges ran de mar,
mires
l’horitzó,
dialogues
amb el mar,
a
la sorra petxines
obertes
amb el
silenci
del missatge,
la
brisa et pentina els cabells,
el
cor et batega a la vida,
somrius
a l’onatge,
pescadora
de carícies
camines
amb els
peus
a l’agua,
alliberes
el teu esperit...
Ets
metàfora
al
poema de la vida.
Al
sembrat dels silencis
hi
degustes el seu fruit...
onatge
Al sembrat dels silencis.
ResponEliminaHi escric.
"dialogues amb la mar"...deu ser tota una experiència que t'escolti i et contesti! Segur que et parlarà amb paraules de sols i llunes, portades d'horitzons enllà...
ResponEliminaBon cap de setmana al far,
M. Roser