Un intent de
poema d’aquells de la llibretada...
He sentit com els ales del
cor
em feien
volar, he sentit
que l’aire era
un respirar d’enyor...
He vist néixer
el sol, el dia,
però tot és
una ferida sense dolor,
sense plor, em
sento com un cactus
enmig del
desert, ple de punxes...
Toco el meu
cos, el ressegueixo,
em cal saber que
sóc jo.
La bruixa fa
córrer el tren
a cops d’escombra,
res ja no fa por...
Ha volat un
tros de mi,
l’he sentit
arribar
i l’he sentit marxar.
Sense tu, el
temps camina
coix i a poc a
poc.
Però el
rellotge té pressa d’acció.
Ocells i
núvols tot f el seu niu
al meu
cervell.
Tot sembla una
dissecció.
onatge
Pressa d'acció.
ResponEliminaM'agraden els poemes de la teva llibreta...qui pogués deixar que els ocells fessin niu al cervell!
ResponEliminaUn cop més has fet una bona feina! M'ha agradat molt.
ResponEliminaSalutacions!!
Preciós, com sempre!
ResponElimina" L'aire era un respirar d'enyor"...aquest deu ser l'aire que bufa a l'entorn del far...
ResponEliminaBona nit,
M. Roser