La fotografia és de la Rosa Gatell
La innocència
vesteix de nena,
tens els ulls amb
ninetes d’alegria.
Al davant, un mar net,
la platja de les il·lusions,
petxines obertes
amb poema, crancs
amb viatge al mar,
el sol amb l’abraçada
de vida, l’onatge
que t’acompanya.
Ets vida de vida
en aquesta estampa
de vida, i vius
amb el cor obert.
Sigues sempre estel
i seràs sempre
mare de llibertat...
Tingues la teva platja,
el teu viatge amb
el vaixell de paper.
Ets poema i metàfora.
onatge
Esplèndid poema...vida i metàfora potser són molt semblants...poesia de la vida...poesia tendra, poesia trista...
ResponEliminaUna preciositat. Un estel que visita la mar, sembla la nena.
ResponEliminaCrancs amb viatge al mar.
ResponEliminaMetàfora i vida.
Preciós, realment aquesta nena que ens regales és la representació de la vida...
ResponEliminaI la foto vida, contempla la mar que li somriu!
Un somriure per a tu i un altre per a la nena.
M. Roser