Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
I del crit del silenci, que avui t'anomena, multiplicant la teva imatge.
ResponEliminaper sempre Roig.
ResponEliminaLa suma de records ens la fa present.
ResponEliminaMolt ben expressat! sí forma part de la nostra història literària , personal i col·lectiva
ResponEliminaCurt i contundent, onatge!
ResponEliminaI amb molta força! Gràcies un cop més!
I tant que en forma part!
ResponEliminaDes de l'abraçada aquesta que ens abraça a la Roig, una per a tu!
Ella ja no hi és, però els seus mots sempre ens faran companyia.
ResponEliminaUna abraçada.