diumenge, 20 de novembre de 2011

I vivim sense temps...













Un intent de poema rescatat de la llibretada...

Rellotges de sol a hora de lluna.
Rellotges de sorra a temps de mar...
Espelmes enceses a hora de vent.
L’enyor té l’alçada d’un campanar.
Un temps sense hores i el temps absent.
Camí de carro, lluny de mirades i de gent.
Rellotges de sol amb massa sol.
La lluna em destil·la el temps.
La collita de vida a temps de lluna.
Guardo rellotges amb l’ànima de corda
aturada, sense vida, sense temps, sense hora.
La vida és com un rellotge de sol,
unes vegades massa sol, altres massa lluna,
o el sol entre els núvols, altres encara,
interpretem malament l’hora, i vivim
fora de temps, o en un temps
que no hauria de ser el nostre.
I en temps d’ombra, quedem sense hora,
quedem i vivim sense temps...
onatge


4 comentaris:

  1. Poema del temps i dels rellotges...
    Jo em quedo amb els rellotges de sol, a l'hora de lluna...
    Amb els rellotges de sorra pots mesurar el temps de mar , al far.
    M. Roser

    ResponElimina
  2. I també morim sense temps. Interessant.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Naixem amb el farcell del temps sota el braç i l'anem pintant a mesura que transcorre. A vegades amb colors vius, a vegades fosc com les nits de lluna nova. Som mags del nostre temps amb espurnes de destí incontrolables...

    ResponElimina
  4. Temps per llegir-te...
    Temps d'enyor...
    Temps d'Amor...
    Temps per descobrir-te...

    ResponElimina