Un intent de poema
rescatat de la llibretada...
Rellotges
de sol a hora de lluna.
Rellotges de sorra a
temps de mar...
Espelmes enceses a
hora de vent.
L’enyor té l’alçada d’un
campanar.
Un temps sense hores i
el temps absent.
Camí de carro, lluny
de mirades i de gent.
Rellotges de sol amb
massa sol.
La lluna em destil·la
el temps.
La collita de vida a
temps de lluna.
Guardo rellotges amb l’ànima
de corda
aturada, sense vida,
sense temps, sense hora.
La vida és com un
rellotge de sol,
unes vegades massa
sol, altres massa lluna,
o el sol entre els
núvols, altres encara,
interpretem malament l’hora,
i vivim
fora de temps, o en un
temps
que no hauria de ser
el nostre.
I en temps d’ombra,
quedem sense hora,
quedem i vivim sense
temps...
onatge
Poema del temps i dels rellotges...
ResponEliminaJo em quedo amb els rellotges de sol, a l'hora de lluna...
Amb els rellotges de sorra pots mesurar el temps de mar , al far.
M. Roser
I també morim sense temps. Interessant.
ResponEliminaUna abraçada
Naixem amb el farcell del temps sota el braç i l'anem pintant a mesura que transcorre. A vegades amb colors vius, a vegades fosc com les nits de lluna nova. Som mags del nostre temps amb espurnes de destí incontrolables...
ResponEliminaTemps per llegir-te...
ResponEliminaTemps d'enyor...
Temps d'Amor...
Temps per descobrir-te...