diumenge, 7 de febrer del 2010

De dos silencis s'engendra una remor...?


De dos silencis
s’engendra una remor?
I bufa i rebufa
el vent de la ment,
i s’obre la finestra,
no sé si hauria
d’estar content?

Sempre les mateixes pedres
em fan caure al mateix port
i m’ofego del mateix mar.
Hi ha horari de soledat
i la funerària de la solitud
sempre està oberta,
però no tinc mans
per trucar a la porta...

Visca la fragilitat
fins que es trenca.
Quan es perd l’equilibri,
a sota no sempre hi ha xarxa...
El silenci fa aixecar el seu crit
en l’eco de la quietud.
I quan voldria parlar
la ràbia lliga les paraules.
Tres anys de llibertat,
una espurna d’independència de ment.

Respirar malgrat que a fora
hi hagi pluja o vent.
I que els batecs foradin
la paret del silenci.
Totes les portes sense pany,
així ningú no en tindrà la clau.
Que ningú no ho
rellegeixi tres vegades,
o s’entén o no s’entén.

Ja que està escrit al meu aire,

cadascú ho pot llegir al seu...


onatge

6 comentaris:

  1. De dos silencis s'engendra una remor? Una boníssima pregunta que m'ha fet pensar.

    ResponElimina
  2. A mi també n'agrada aquest començament que f a rumiar, però vols que et edigui quina ide am'ha quedat enganxad a després de llegir-lo?

    Totes les portes sense pany i així ningú no en tindrà la clau.

    M'ha agradat! I si que l'he rellegit, rellegir sempre va bé!

    ResponElimina
  3. aquell moment és etern,
    les coses canvien i evolucionen constantment i amb elles, nosaltres i sovint succeixen tant de pressa que les noves circumstàncies ens superen.
    El mono boig, la ment, a vegades és lenta o no comprén el que són els sentiments.

    salut

    ResponElimina
  4. No es pot llegir un poema d'una vegada i prou, cal rellegir-lo i arribar ben endins. Així que l'he entés però despré d'algunes lectures i pense que la primera reflexió que fas és molt important. Després tot es va lligant i el poema resta espectant la nostra interpretació que pot anar més enllà del que la transmet, en aquest cas tu. M'ha arribat i l'he fet meu. És fantàstic.

    ResponElimina
  5. A mi, com a Joana, m'ha agradat moltíssim. Un escriu per a un mateix, al seu aire, però quina meravella transmetre sentiment com tu ho has fet en aquest poema. Jo també l'he fet meu.

    Una abraçada al meu aire, que pot ser el teu.
    maijo

    ResponElimina
  6. Gràcies per ser-hi, les vostres paraules sempre són enriquidores.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina