divendres, 19 de febrer de 2010

Lleuger...

Quan sigui tan lleuger
que vagi per entre els núvols,
no busqueu el meu nom

en cap làpida, volaré

en llibertat fora del

tancat d’un nínxol...


Una nit de lluna plena

poseu els meus poemes

de cara a ella, llavors

entendreu les metàfores

i el verb conjugarà

allò on ell vulgui...


onatge




Els poemes
sempre volen sols...
les mnetàfores
tenen significats nous,
i els verbs
sempre conjuguen allà on volen.
Quan siguis tan lleuger
els poemes volaran amb tu
allà, entre els núvols.

Carme

3 comentaris:

  1. Els poemes
    sempre volen sols...
    les mnetàfores
    tenen significats nous,
    i els verbs
    sempre conjuguen allà on volen.
    Quan siguis tan lleuger
    els poemes volaran amb tu
    allà, entre els núvols.

    ResponElimina
  2. Impressionantment bonic i lleuger, valgui la redundància.

    ResponElimina
  3. Carme, com dius tu, allà entre els núvols...

    Mònica visca la redundància.

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina