dissabte, 20 de febrer del 2010

Els llavis...



Els llavis no
tenen drecera,
sempre són camí,
en ells hi ha
el diàleg del silenci
la tendresa de la
soledat en companyia.

Amb els llavis
he resseguit des de
l’abisme dels teus peus
fins als cims més alts
i en la profunditat
més profunda hi he
reposat sense calma...

onatge

No voldria cap drecera
que el camí dels llavis
sigui ben llarg...

Carme
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

  1. Carme Rosanas20 de febrer del 2010, a les 18:21

    No voldria cap drecera
    que el camí dels llavis
    sigui ben llarg

    ResponElimina
  2. onatge21 de febrer del 2010, a les 23:21

    Carme gràcies per ser-hi.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina
  3. Lucia Luna21 de febrer del 2010, a les 23:49

    umm! preciós, intents, profund...lo que saps fer, una abraçada molt forta.

    lucia

    ResponElimina
  4. onatge23 de febrer del 2010, a les 15:32

    Lucia sigues benvinguda. Ja saps que els mots em neixen sense poder-hi fer res...

    Una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  5. Montserrat Altarriba25 de febrer del 2010, a les 18:59

    Hola, Onatge, tinc una tanka que té quelcom en comú amb el teu poema dels llavis, o si més no també parla de llavis:

    Sempre recordo
    els rius de lava encesa
    cremant-me els llavis.
    Que mai la cendra ofegui
    el foc que ens il.lumina.


    Que segueixi la inspiració, que aquest any t'ha tocat de ple.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)