Volgudament vinc a tu
i ens despullem de farcells
socials i estàndards.
Ens besem i ens tornem a besar.
De la primavera i caliu
del nostre cos en florim.
El teu pit és la brúixola
per perdre el nord...
I a poc a poc i sense pressa
entrem i compartim
les humitats de vida.
I et beso on el desig
ho encén tot
amb flames d’amor.
Desfullo una rosa
per tot el teu cos
i pètal a pètal
et beso amb enyor...
onatge
És molt bonic i molt tendre, onatge!
ResponEliminaBesar amb enyor... Aquesta metàfora encara no l'havia sentida mai. Però si es tracta de transmetre un desig, un somni, la trobo força encertada. Si no, és que m'he perdut en el trajecte de la comprensió.
ResponEliminaVolgudament et saludo.
Bonic, tendre, delicat, deliciós... Preciós!
ResponEliminaCarme, gràcies per la teva de tendresa.
ResponEliminagalionar, desgranar la metàfora...? No sabria què dir, la metàfora és. He mirat de quan data el poema, més de dos anys, vés a saber què em passava pel cap i pel cor... Com tu bé dius, crec que transmet un sentiment, un desig... I no crec que t'hagis perdut en cap trajecte.
Rita, també t'agraeixo les teves paraules.
Salut.
onatge