dimecres, 17 de febrer de 2010

Indigent, com jo


Un llibre de la Montserrat Assens que el rellegeixo sovint. Surto a passejar la Fosca i el prenc, i cada poema esdevé nou segons l'hora i si fa sol o està gris... Un poema per fer-ne un tast.

Cau el dia en silenci,
perquè els somriures
es gronxen
i les rialles
els bolquen dels gronxadors.
-Jo, perplexa, m'ho miro-

Explica'm per què m'has dut
fins al límit d'aquest pou,
on el final és el principi
de la història que precedeix.

-què vols que somniï ara,
si la màgia no existeix?

http://www.gomets.cat/brisalls/

Montse Assens i Borda

4 comentaris:

  1. uiii, em sembla que aquest em sona...
    (un somriure)
    sempre et sento molt proper i em deixes sense paraules...
    moltes gràcies amic onatge
    una abraçada

    ResponElimina
  2. A mi no em sonava, però m'ha agradat. Gràcies per fer-me'l conèixer! :-)

    ResponElimina
  3. mar, visca la indigència rica en profunditat...

    Rita, sempre hi ha alguna veu nova o que no coneixem.

    Carme, celebro que t'agradi.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina