Un llibre de la Montserrat Assens que el rellegeixo sovint. Surto a passejar la Fosca i el prenc, i cada poema esdevé nou segons l'hora i si fa sol o està gris... Un poema per fer-ne un tast.
Cau el dia en silenci,
perquè els somriures
es gronxen
i les rialles
els bolquen dels gronxadors.
-Jo, perplexa, m'ho miro-
Explica'm per què m'has dut
fins al límit d'aquest pou,
on el final és el principi
de la història que precedeix.
-què vols que somniï ara,
si la màgia no existeix?
http://www.gomets.cat/brisalls/
Montse Assens i Borda
uiii, em sembla que aquest em sona...
ResponElimina(un somriure)
sempre et sento molt proper i em deixes sense paraules...
moltes gràcies amic onatge
una abraçada
A mi no em sonava, però m'ha agradat. Gràcies per fer-me'l conèixer! :-)
ResponEliminaSí, a mi també m'ha agradat!
ResponEliminamar, visca la indigència rica en profunditat...
ResponEliminaRita, sempre hi ha alguna veu nova o que no coneixem.
Carme, celebro que t'agradi.
Salut.
onatge