divendres, 5 de febrer de 2010

El dolç oblit




Un llibre editat pel Cep i la Nansa.

Un petit gran poema que viu entre les seves pàgines.


Instant


No parlis mai d'aquell amor,
D'aquell instant fora mesura,
Sense silenci ni record,
Serva'n només la claror pura,
L'escuma callada de l'or.



Francesc Pasqual i Moster

4 comentaris:

  1. Servar és un verb que conec, que trobo preciós, però que no utilitzo mai.

    Serva'n només la claror pura...

    recordaré aquest vers, gràcies

    ResponElimina
  2. Bonic instant, omatge!
    Gràcies per descobrir-nos en Francesc Pasqual!

    Un molt bon cap de setmana i una abraçada que l'acompanyi!

    ResponElimina
  3. Vinc de casa la fanal i veig que valia la pena conèixer-te... Tornaré! :-)

    ResponElimina
  4. Carme, servar o no servar...?

    fanal blau, gràcies. Que el cap de setmana et dugui bona llum...

    Rita, pots tornar sempre que vulguis, la porta es oberta. Gràcies.

    Salut.
    onatge

    ResponElimina