Abraçat per aquest onatge dels
que m’ha enviat “A la llum d’un fanalet”
em deixo endur...
Arriba l’onatge
la sal m’humiteja
els llavis, l’onada
abraça la meva solitud.
un tapís
de pedres.
arribada i naufragis.
vindrà la nit, no
hi haurà foscor,
sort de la flama
“A la llum d’un fanalet”.
onatge
Tot un detall per a la fanal blau. Maco! :-)
ResponEliminaMolt bonic!
ResponEliminaQuines fotos, les de fanal blau, eh? onatge... has quedat molt guapo i afavorit! :)
Sense comentaris...
ResponEliminaSalut.
onatge
Ui, quina foto de l'onatge!!!
ResponEliminaHe vist la mateixa imatge per als dos blogs. Ara vaig al d'ella.
onatge...
ResponEliminaquin desastre jo!
he estat moltes hores "out" i no t'havia llegit ni aterrat per casa teva...
Gràcies pel "feed-back", onatge.
Una abraçada!