dissabte, 6 de febrer de 2010

A la llum d'un fanalet.


Abraçat per aquest onatge dels
que m’ha enviat “A la llum d’un fanalet”
em deixo endur...


Arriba l’onatge

la sal m’humiteja

els llavis, l’onada

abraça la meva solitud.


A la sorra

un tapís

de pedres.


I entre les petxines

arribada i naufragis.


I després del sol

vindrà la nit, no

hi haurà foscor,

sort de la flama

“A la llum d’un fanalet”.


onatge

5 comentaris:

  1. Tot un detall per a la fanal blau. Maco! :-)

    ResponElimina
  2. Molt bonic!

    Quines fotos, les de fanal blau, eh? onatge... has quedat molt guapo i afavorit! :)

    ResponElimina
  3. Ui, quina foto de l'onatge!!!
    He vist la mateixa imatge per als dos blogs. Ara vaig al d'ella.

    ResponElimina
  4. onatge...

    quin desastre jo!
    he estat moltes hores "out" i no t'havia llegit ni aterrat per casa teva...

    Gràcies pel "feed-back", onatge.
    Una abraçada!

    ResponElimina